Quatre dietaris
Lluís Alabern | Isabel Banal | Alexandra Laudo | Dani Montlleó

A cura de Gisel Noè

M / A / C Mataró Art Contemporai

Sales d’exposicions de Can Palauet
16.10.21 | 31.12.21

Inauguració: dissabte 16 d’octubre, 12 h

Si hi ha una cosa que qui més qui menys va guanyar durant les setmanes i mesos que la pandèmia ens va obligar a estar tancats a casa és temps.
El temps de notar el temps.

Aquests quatre dietaris, de Lluís Alabern, Isabel Banal, Alexandra Laudo i Dani Montlleó, han estat destriats d’entre l’opulència sideral que va generar aquell temps de reclusió involuntària. Tots quatre van ser llançats a la palestra d’instagram com a oferiment per ser vistos aquells dies. Cap d’ells, però, va ser creat amb el propòsit d’esdevenir peça expositiva.

Ara han avançat un pas més per deixar l’escenari virtual i ser vistos sencers i sense pauta temporal.

El sentit de l’escultura
Fundació Miró, Barcelona
15/10/2021 — 06/03/2022
Comissariat: David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

L’exposició il·lustra com l’escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d’objectes, cossos i relats al llarg de la seva història, i com encara manté nexes amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Així, el centenar d’obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l’experimentació amb materials, l’exploració de les propietats físiques en l’escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l’escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l’expressió d’emocions complexes com ara el desig sexual.

La mostra arrenca a l’època premoderna, però se centra sobretot en el període entre principis del segle xx i l’actualitat, amb artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d’altres.

El títol de la exposició neix dels escrits del poeta i lingüista peruà Mario Montalbetti en què defensa el «sentit» de manera literal, com un concepte més proper a la manifestació d’una direcció que no pas a la fixació d’un significat.

Exposició del 6 de febrer al 25 d’octubre de 2020

Fundació Joan Brossa, Barcelona

Comissariat: Pilar Bonet i Sandra Martínez

Amb la col·laboració de: Associació Josefa Tolrà i ACM

Del 19 de Abril al 11 de Septiembre 2018

MACBA

Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona.

La exposición individual de Domènec (Mataró, 1962) plantea un recorrido por su trabajo, desde finales de los años noventa hasta la actualidad, e incluye nuevos proyectos. A partir de varios edificios o monumentos emblemáticos de la modernidad, Domènec analiza las propuestas del movimiento moderno y su legado en la contemporaneidad, utilizando como soporte de su investigación proyectos in situ, instalaciones, maquetas, fotografías, workshops, seminarios y vídeos. Su trabajo parte de los diferentes contextos locales y establece un diálogo con otros ámbitos internacionales, con el fin de plantear el impacto actual de propuestas utópicas surgidas a raíz de la revolución industrial y en contraposición al capitalismo.

Edificios de viviendas sociales convertidos en cuarteles militares o campos de internamiento; estatuas de héroes circunstanciales, derruidas por su significado y contrasentido; o el absurdo de una ciudad fantasma de entrenamiento militar para atacar núcleos urbanos enemigos, nunca reconocida oficialmente, son algunos de los casos que le sirven a Domènec para investigar sobre las disfunciones de los procesos de la modernidad y los relatos políticos que marginan a estas historias; en definitiva, sobre la ruptura de un proyecto social que en el neoliberalismo se convierte en la exacerbación del individualismo. Su obra da voz a los protagonistas, a los discursos no oficiales, y se aleja de los relatos dominantes para restituir la memoria.

Comisaria: Teresa Grandas

«El 85% de la matèria» en Can Palauet, Mataró

Xavier Arenós | Anna Dot | Moosje M. Goosen | Glòria Martín | Mariona Moncunill | Eulàlia Rovira | Larisa Sitar | Daniel Steegman Mangrané | Aldo Urbano

curadoria de Caterina Almirall

Exposición producida por el Centre d’Art Maristany de Sant Cugat, adaptada por el MAC – Mataró Art Contemporani.