Quatre dietaris
Lluís Alabern | Isabel Banal | Alexandra Laudo | Dani Montlleó

A cura de Gisel Noè

M / A / C Mataró Art Contemporai

Sales d’exposicions de Can Palauet
16.10.21 | 31.12.21

Inauguració: dissabte 16 d’octubre, 12 h

Si hi ha una cosa que qui més qui menys va guanyar durant les setmanes i mesos que la pandèmia ens va obligar a estar tancats a casa és temps.
El temps de notar el temps.

Aquests quatre dietaris, de Lluís Alabern, Isabel Banal, Alexandra Laudo i Dani Montlleó, han estat destriats d’entre l’opulència sideral que va generar aquell temps de reclusió involuntària. Tots quatre van ser llançats a la palestra d’instagram com a oferiment per ser vistos aquells dies. Cap d’ells, però, va ser creat amb el propòsit d’esdevenir peça expositiva.

Ara han avançat un pas més per deixar l’escenari virtual i ser vistos sencers i sense pauta temporal.

El sentit de l’escultura
Fundació Miró, Barcelona
15/10/2021 — 06/03/2022
Comissariat: David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

L’exposició il·lustra com l’escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d’objectes, cossos i relats al llarg de la seva història, i com encara manté nexes amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Així, el centenar d’obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l’experimentació amb materials, l’exploració de les propietats físiques en l’escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l’escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l’expressió d’emocions complexes com ara el desig sexual.

La mostra arrenca a l’època premoderna, però se centra sobretot en el període entre principis del segle xx i l’actualitat, amb artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d’altres.

El títol de la exposició neix dels escrits del poeta i lingüista peruà Mario Montalbetti en què defensa el «sentit» de manera literal, com un concepte més proper a la manifestació d’una direcció que no pas a la fixació d’un significat.

Exposició del 6 de febrer al 25 d’octubre de 2020

Fundació Joan Brossa, Barcelona

Comissariat: Pilar Bonet i Sandra Martínez

Amb la col·laboració de: Associació Josefa Tolrà i ACM

De 19 Abril a 11 Set. 2018
MACBA
Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona.

L’exposició individual de Domènec (Mataró, 1962) planteja un recorregut pel seu treball, des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat, i inclou nous projectes. A partir de diferents edificis o monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos. El seu treball parteix dels diferents contextos locals i estableix un diàleg amb altres àmbits internacionals, per tal de plantejar l’impacte actual de propostes utòpiques sorgides arran de la revolució industrial i en contraposició al capitalisme.

Edificis d’habitatges socials convertits en casernes militars o camps d’internament; estàtues d’herois circumstancials, derruïdes pel seu significat i contrasentit; o l’absurd d’una ciutat fantasma d’entrenament militar per atacar nuclis urbans enemics, mai reconeguda oficialment, són alguns dels casos de què ser serveix Domènec per investigar sobre les disfuncions dels processos de la modernitat i els relats polítics que marginen aquestes històries; en definitiva, sobre el trencament d’un projecte social que en el neoliberalisme esdevé l’exacerbació de l’individualisme. La seva obra dona veu als protagonistes, als discursos no oficials, i defuig els relats dominants per tal de restituir la memòria.

Comissària: Teresa Grandas

“El 85% de la matèria” a Can Palauet, Mataró
Xavier Arenós | Anna Dot | Moosje M. Goosen | Glòria Martín | Mariona Moncunill | Eulàlia Rovira | Larisa Sitar | Daniel Steegman Mangrané | Aldo Urbano

A cura de Caterina Almirall

Exposició produïda per Centre d’Art Maristany de Sant Cugat, adaptada pel MAC – Mataró Art Contemporani
Amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya i de l’ EASD Pau Gargallo BDN.